-Teatre d'ombres: El teatre d'ombres o ombres xineses es un joc popular que va néixer a l'illa de Java que consisteix a col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta a la pantalla ombres que representen diferents éssers en moviment.
Concebudes originalment com a joc infantil, les ombres xineses van donar vida al teatre d'ombres que, procedent d'Orient, es va popularitzar a Alemanya i França, i posteriorment a tot el món.
''Click aquí per veure el vídeo del teatre d'ombres''
-Traumatrop: és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal.
''Click aquí per veure el vídeo del traumatrop''
-Zoòtrop: és una joguina òptica inventada per William George el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor.
''Click aquí per veure el vídeo del Zoòtrop''
-Fenaquistoscopi: va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal i va ser inventat simultàniament el 1832 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer.
L'aparell és compost per un disc giratori de cartó, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartó gira a una velocitat adequada.
''Click aquí per veure el vídeo del Fenaquistoscopi''
-Praxinoscopi: El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada a la part interior del tambor que componen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment.
Es tracta d'una versió perfeccionada del zoòtrop deWilliam George Horner, les ranures d'aquell s'han substituït per 12 miralls rectangulars que reflecteixen cadascuna de les imatges de la tira de dibuixos, amb això s'elimina l'efecte d'obturació que provocava l'espai entre dues ranures i se n'obté una sensació de moviment menys sobtat i amb millor visibilitat i més lluminositat.
''Click aquí per veure el vídeo Praxinoscopi''
-Llanterna màgica: La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan segle XVII. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior.
''Click aquí per veure el vídeo Llanterna Màgica''
-Edward Muybridge: va ser un fotògraf i investigador nascut a Kingston upon Thames (Anglaterra) el 9 d'abril de 1830. Va canviar el seu nom quan va emigrar als Estats Units l'any 1851. Fou un dels pioners de la Cronografia.Va emigrar als Estats Units, i arribà a San Francisco l'any 1855, on va començar treballant en l'enquadernació i venda de llibres. Més tard es va interessar en la fotografia i en una visita a Anglaterra que va realitzar el 1860 va aprendre sobre el procés de col·lodio humit (Una espècie de vernís que s'aplicava a les plaques i sobre aquest s'estenia l'emulsió química fotosensible). En 1867, sota el nom comercial d'Helios es va posar a la tasca de registrar l'escenari del llunyà oest amb la seva habitació fosca mòbil The Flying Studio. Va produir notables vistes estereoscòpiques i més tard panoràmiques, incloent sèries importants sobre la ciutat de San Francisco. Després va començar a treballar per al Coast and Geodetic Survey.
''Click aquí per veure explicació sobre Edward Muybridge''
-Persistència retiniana: La persistència visual o tetinal és una propietat del sistema huma (SVH) .La persistència explica que les imatges que es visualitzen es mantenguin unes fraccions de segon després que hagi desaparegut l'estímul.
La resposta va lligada a la brillantor de l'emissor i la freqüència (en cas d'elements que mostrin imatges per unitat de temps). Quan l'excitació és lenta el SVH és capaç de discernir les diferents excitacions i assimilar que la llum del projector s'apaga i s'encén alternativament. Si s'incrementa la freqüència d'excitació arribarà un punt en què percep una sensació d'il·luminació uniforme. Aquest és un fenomen que s'ha de tenir molt present a l'hora d'implementar dispositius de reproducció (TV, cinema, projectors...). Els responsable de que això ocorri són els cons i bastons situats a la fòvea i proximitats d'aquesta.
